Qui controla la plataforma? La proposta del cooperativisme de plataforma

Sergi Alonso – 23 July 2018

La propera Fira d’Economia Solidària tractarà sobre les “sobiranies”, en plural. La sobirania d’un territori o d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes. Sobirania alimentària, tecnològica, energètica, financera, etc.

La propietat privada és un dels fonaments principals de la nostra societat. La majoria de la població és propietària d’un telèfon mòbil, d’un cotxe, alguns inclús d’una casa, però són molt poques les persones propietàries d’una empresa i poquíssimes les propietàries de mitjana-gran empresa. La producció està en mans de molt poques persones i aquest fet inevitablement ens resta sobirania. És justament això el que el cooperativisme i en general l’economia solidària tracta de revertir.

En l’era digital, cada vegada són més les grans companyies que es fan perillosament poderoses amb una plataforma online: Amazon, Facebook, Google, Netflix, Airbnb, Uber,.. Donen servei a centenars de milions de persones a tot el món i són controlades per comptades persones. En molts casos el públic objectiu d’aquestes plataformes són al mateix temps les consumidores i les treballadores de la plataforma. Per exemple en el cas d’Airbnb o Uber les persones que ofereixen vivenda o cotxe realitzen el rol de treballador i cobren pels seus serveis a través de la plataforma. Estem davant de plataformes que generen una gran activitat econòmica amb uns costos reduïts i, a més, ho fan a escala transnacional, sovint saltant-se la legislació laboral amb la connivència dels estats que cedeixen al xantatge d’aquestes transnacionals.

En definitiva, aquests nous imperis en forma de plataformes digitals, tenen un gran impacte en la vida de les persones. La gran qüestió és si és possible trobar models on les persones que fan ús de les plataformes puguin també participar en la seva governança i compartir la seva propietat. A casa nostra empreses cooperatives com Som Energia o Som Connexió estan demostrant que és possible en l’àmbit elèctric o de les telecomunicacions. Les persones sòcies d’aquestes cooperatives paguen pels serveis rebuts alhora que en són copropietàries.

El cooperativisme de plataforma aplica aquest model cooperativista a les plataformes digitals. Però no és tant senzill com sembla, hi ha alguns reptes a superar per fer-ho possible:

  • Finançament: Les plataformes digitals requereixen força inversió inicial pel desenvolupament tecnològic, això habitualment es fa amb capital risc. Inversors privats compren part de la companyia amb la intenció de poder vendre-la per molt més. El cooperativisme tradicional no disposa d’instruments financers pensats per l’inversió inicial que requereix desenvolupar una plataforma digital.
  • Escala: Cada plataforma cooperativa ha de ser suficientment gran com per que sigui viable la seva existència, però suficientment petita com per què les sòcies puguin prendre decisions conjuntament.

Per sort, existeix un factor que pot facilitar superar ambdós reptes: Compartir tecnologia desenvolupada a través de projectes open source.

Ecosistema Coopdevs

A Coopdevs participem a diferents plataformes amb una clara intenció: que les seves usuàries en siguin les principals gestores i propietàries. Coopdevs participa com una sòcia més, aportant principalment els mitjans tècnics i de disseny de les plataformes segons les necessitats de cada una elles.

Internament, les sòcies de Coopdevs, decidim en quins projectes ens involucrem. Tots els projectes en que participem tenen un mínim comú denominador: són open source i aporten solucions per a l’economia social i solidària. Després, juntament amb altres contribuïdores que poden ser persones afins, administracions públiques, universitats o altres organitzacions, gestionem el dia a dia tècnic de les plataformes: desenvolupament, documentació, manteniment, suport,…

Cada plataforma en què participem ha de tenir una entitat jurídica: cooperativa o associació, on les usuàries de la plataforma estiguin representades. Aquesta fórmula atorga la sobirania de la plataforma a les seves pròpies usuàries.

Esquema ecosistema Coopdevs

L’exemple de Katuma

En el cas de la plataforma Katuma el projecte open source és Open Food Network. Diferents països tenen diferents plataformes funcionant amb Open Food Network. Un exemple clar d’un projecte open source que comparteix el codi per diferents plataformes.

Katuma està en vies de constituir-se com a cooperativa de serveis, on Coopdevs és sols una actora més. El pes principal de la cooperativa recau sobre els grups de consum i productores que fan ús de la plataforma.

Si bé Katuma com entitat és autònoma en les seves decisions, ha de tenir molt en compte tota la comunitat internacional d’Open Food Network. En l’hipotètic cas que Katuma tingués desacords amb Open Food Network, Katuma hauria de seguir el seu propi cami en solitari, assumint els costos d’haver de portar a terme el desenvolupament de la plataforma sense la cooperació d’Open Food Network.

Tinguem en compte que:

  • El projecte open source (Open Food Network) ha de tenir recursos per desenvolupar-se.
  • Diferents plataformes fan servir el mateix codi i, per tant, han de coordinar-se.
  • Existeixen altres plataformes que competeixen amb Katuma (i no inverteixen tantes energies en processos participatius)

La complexitat és gran, el repte és important, però l’objectiu s’ho mereix!!

Lectures recomanades: